EL REFLEX DE LA VIDA.... (mai mes ben dit)

Dedicat a vosaltres...als que mai esteu feliços allí on esteu...

Havia una vegada un ancià que passava els dies pescant, assegut al costat del riu, a l’entrada del seu poble. Un dia va passar per allí un jove i li va dir:
-Perdoni senyor, jo soc nou aquí, mai havia vingut per aquest llocs.
¿Com es la gent d’aquesta ciutat?
El vellet li va respondre amb un altre pregunta:
-¿Com eren els habitants de la ciutat d’on venies?
- Egoistes i dolents, per això estic molt content d’haver-me marxat allí.
-Doncs precisament així son els habitants d’aquesta ciutat – li va respondre el vellet.

Un poc desprès, va passar un altre jove, es va apropar al vellet, i li va exposar la mateixa pregunta:
-Perdoni, justament acabo de mudar-me i es la primera vegada que vaig a entrar a aquesta ciutat ¿Podria dir-me com son els seus habitants?
El vellet li va respondre de nou amb la mateixa pregunta:
-¿Com eren els habitants de la ciutat d’on venies?
-Eren bons, amigables i generosos, hospitalaris, honestos i treballadors. Tenia tants amics que m’ha costat molt separar-me d’ells.
-Dons també els habitants d’aquesta ciutat son així- va respondre el vellet.

Un home que es trobava al costat donant aigua als seus animals una vegada es va allunyar el segon noi li va preguntar al vellet:
-¿Com pots donar dos respostes completament diferents a la mateixa pregunta realitzada per dos persones?
-Mira- va respondre el vellet- es molt simple. Cada persona porta un univers al seu cor. Qui no ha trobat res bo al seu passat, tampoc ho trobarà aquí. En canvi, aquell que a tingut amics a la seva ciutat, també els trobarà aquí, amics fidels i lleials. Perquè les persones son el que troben en si mateixes. Un sempre troba el que esperava trobar.