
.
Aquest es el campanar que tenim davant de casa (2) on passem l’hivern. I ja em donen ganes de parlar amb el capella i dir-li que hi posi un de digital. Menys mal que des de les dotze de la nit a les sis del mati no toca. Es un campanar que toca els quarts i les hores. Però la veritat, és com tot, ja arriba un moment que no ho sents, o no escoltes com van passen els quarts.
Dins de dos mesos ja tindrem les assignacions d’abril, quines ganes de acabar amb aquest mes de Març tan i tan carregat de families. I pensant positivament, han sigut mes de 4.000 families que aquest mes, en tot el món, han pogut abraça al seu fill. Moltes felicitats per a elles, i per els que venim darrera crec ens ve el camí una mica més rapit, mes amé, encara que es notarà lentament.
M’entres tant nosaltres sentirem tocar els quarts a la campana, ara ja d’una manera mes optimista.
Ptons a tots,
Silvia
2 comentaris:
Silviaaaaaa si los relojes de campanarios con música celestiaaaaaaaaal !! je je...
Oye como va la mudanza??
¡¡Que he sido capaz de leerlo y entenderlo en catalán, que ya se más idiomas!!
Un besazo, que ya sabes cuanto "sus queremos" aquí en el sur, y cómprate ya el sofá chiquilla que te va a dar algo malooooo!!
PD: besitos pal boss y para mi sufridor new...
corazon! usa el traductor quer hay traduce muy bien! jejejeje!
Publica un comentari a l'entrada