hora a Guangzhou

Lilypie Waiting to Adopt tickers

dijous, 17 de setembre del 2009

QUE TENIAM DEVANT NOSTRE

.



fen Clik es fa gran.




Ja acabem Març
El dia que varem presentar la sol•licitud d’adopció a Xina i el dia que varem recollir el CI, ens van dir que en un màxim de 10 mesos estaríem assignats. Ja portem 38 mesos d’espera i pot ser ens quedin al voltant d’uns 15 mesos per ser assignats encara.

¿Que és el que ha passat? La meva opinió personal es que ha hagut un sobre-enviament d’expedients d’adopció a xina, si mirem les dades de les famílies que s’han apuntat a les llistes per països i mesos, veiem que des de Nov-05 al nostre mes Agost 2006 hi ha 13.135 expedients registrats (s’ha de tenir en conta que en realitat el numero d’expedients son molts mes, quasi el doble, s’ha estimat uns 30.000, ja que hi han famílies que no s’han apuntat o no utilitza’n Internet)

30.000 famílies registrades, també ho ha confirmat el Centre D’adopcions de Xina.

Xina arrel d’això va imposar la nova normativa que ha fet que moltes famílies quasi ¾parts no puguin a partir del 1 de Maig 07 optar a la adopció al seu país, ademes que segons diuen no hi han tans abandonaments ( però comparant el primer semestre del 08: 3.971 expedients amb el primer semestre 09: 3.722 expedients, veien que s’han Assignat el mateix numero de expedients, línea plana).

Podem dir que el numero de assignacions mensual es estable en quant a Quantitat, Xina vol que surtin aquest numero de nens i això deixen sortir…

Resumint, tot això a donat al augment gradual dels temps d’espera, passant ja a dia d’avui a 42 mesos I continuarà pujant, he calculat fins els 6 anys.

De les 13.135 famílies que teníem davant ja nomes ens queden 5.226 amb el mateix numero de mesos, per tant tenen que anar mes ràpid fins arribar a Agost.

Ahir parlava amb una companya Agostina i em va dir Sílvia “ya lo tocamos con los dedos” caray si, però ens ha costat molt de temps arribar aquí.

Ptons,
Silvia

1 comentari:

Manu y Xelo ha dit...

aayy Silvia de mi corassón.... que sí, que ya nos queda poquito... nos ha costado lo nuestro llegar sanos y salvos hasta aquí... pero ya casi estamos... verdad?? dime que sí, que me da algo!! jajaja

mil besos catalanica mía,

xelo