
Si poses juntes dues gotes d'aigua,
veuràs com al moment
correran l'una a l'altra, alhora empeses
pel mateix moviment.
Su vull gosar-me en la radiant mirada,
ni un sol cop t'he mirat
que a aixecar los ulls, tu també alhora
no els hages aixecat.
Per ço quan, sol en ma deserta cambra,
pens en tu, amor diví,
me dic: -Qui sap, en sa aromada alcova,
qui sap si pens en mi!
Francesc Matheu
1 comentari:
Qué bonic, Silvia. No cal mes comentari. A veure com van les assignacions dl 2006... Que us queda cada dia mes poquet!!. Un plaer llegir bona poesia. Un besot. Trini.
Publica un comentari a l'entrada