hora a Guangzhou

Lilypie Waiting to Adopt tickers

dissabte, 2 de maig del 2009

QUE MES?



Tornem a pujar la Montanya: Els diaris parla’n del tancament preventiu de les adopcions a Xina
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Pekin/cesa/recogida/ninos/adoptados/extranjeros/elpepusoc/20090502elpepisoc_7/Tes

¿Es mal intencionat pensar que cada any als USA moren entre 34.000 i 35.000 persones per grip comú, i aquí no passa res?!. No entenc aquest conflicte mediàtic, i la resposta de la OMS. Hi ha quelcom més? Moren de gana a l’Africà milions de persones per any, hi no ens alarmem tan com ara, hi ha quelcom més? Totes les milions de dosis de Tamiflú que es varen comprar per els governs per la grip aviar estaven a punt de caducar, menys mal que hem arribat a temps...


Xina està afrontant aquest inici de pandèmia amb una lliçó apressa del SARS al 2003 i de la grip Aviar ara fa dos anys, on van morir milles de persones.

Del SARS avui he llegit amb un diari que es van infectar més de 8.000 persones a tot el món, es va paralitzar també el turisme i la activitat empresarial a la Xina.

Quina historia, de veritat que el món està boig, son tantes les coses que passen i passen a l’hora; que ja cansa. Els mitjans de comunicació hi posen molt s’amplifica la musica i els criteris de la gent per mesurà la magnitud dilaten el resultat, fen–lo esfereïdor.

Sols tenim una vida, i aquesta vida ens deixa caminar però un únic camí, un camí que nomes és per nosaltres, fem doncs que sigui plàcid i feliç, i fer-ho si depèn de nosaltres, som nosaltres els que triem com viure’l , i som nosaltres els que tenim que prioritzar que és el que ens convé més a cada moment.

Tinc la esperança de que a meitat del més que ve podrem dir que els pares adoptans poden tornar a Xina a recollir els seus fills.

Petons
Silvia

3 comentaris:

Anònim ha dit...

que dificilés tot això, un peto guapissims,

Angels

Anònim ha dit...

Silviaaaaaaaaaaaaa, esta montaña se está haciendo más y más alta cada vez.
Pero no importa, seguiremos adelante, agarrándonos con uñas y dientes si es necesario. Porque nosotros somos así: valientes y decididos.
Nuestros tesoros nos siguen esperando, y nosotros seguimos esperando por ellos.
Os queremos mucho parejaaaaaa.
Geli y tito Manolete.

Anònim ha dit...

Hola Joan!!!
bueno.., que decir, todas estas mujeres del subforo hablan muy bien,lo saben todo y, aunque a veces, ellas solas se meten en una espiral depresiva, salen siempre más fuertes y decisivas...
...sin duda, es la mejor prueba que tenemos para decirles al mundo lo buenas e increibles madres que serán!!!
Hola Silvia!!! hoy es día 19 de mayo y la televisión ya no habla de la gripe... ya no es noticia, pero a nosotros nos alejaron un mes más... ¡que les den!
Un besazo muy fuerte...
¿Es verdad que Joan es del Madrid? No sabía que tenía tan mal gusto.. y ¿cómo lo lleva por ahí?