Els Problemes

El fuster que havia contractat per ajudar-me a reparar una vella tanca de la granja, acabava de finalitzar un dur primer dia de treball. La seva talladora elèctrica es va fer malbé i li va fer perdre una hora de feina, i ara el seu vell camió es nega a arrancar.

M’entres el portava a casa, es va seure amb silenci. Una vegada ven arribar en va invitar a conèixer a la seva família. M’entres ens dirigíem a la porta, es va parar breument davant d’un arbre, tocant les puntes de les branques amb les seves mans.

Quant es va obrir la porta, va haver una sorprenent transformació. La seva bronzejada cara estava plena de somriures. Abrasà als dos petits fills i li va donar un peto a la seva esposa.

Posteriorment em va acompanyar fins el carro. Quant pesàvem a prop del arbre, vaig sentir curiositat i li vaig preguntar a raó de lo que li havia vist fer abans.

“Oh, aquest es el meu arbre dels problemes”, va contestar.

“Se que jo no puc evitar tenir problemes al treball, però una cosa es segura: els problemes no pertanyen a la casa, ni a la meva esposa, ni als meus fills. Aixi que simplement els penjo al arbre cada nit quant arribo a casa. Llavors pel mati següent els recullo altre vegada”.

“lo divertit és”, va dir somrient, “que quant surto pel mati a recollir-los, no n’hi han tants com els que recordo haver penjat la nit anterior.”